img
Anna Comellas
Les arcs-en-ciel du noir
 
Les arcs-en-ciel du noir, títol d'un llibre sobre Victor Hugo d'Annie Le Brun, ens introdueix directament en una contradicció. Poden estendre's les ombres sobre un arc de Sant Martí, on la llum és clau per a la seva existència? Una proposta on els colors s'oculten adquirint tots els colors del negre. Negre com a figura de foscor i ceguesa; com expressió de l'infinit i alhora com manca de futur; com a foscor d'on pot sorgir la llum, però també com a portador de les ombres. Els negres de la realitat i els colors del somni. Negres de tinta, de fum, de carbó. Quants negres pot tenir aquest arc? Darrera aquesta recerca, la voluntat humana a crear, reinventar, traspassar fronteres i reflectir-se en la pròpia natura. Imatges reals i transformades a partir de la seva manipulació.
 
Les obres es reuneixen al voltant de 5 Negres que Le Brun proposa sobre el mon literari de Victor Hugo: Noir comme le voyage, Noir comme l’ebluissement, Le choix du noir, Noir comme la liberté et Noir com l’infini. 3 peces per cada una de les idees. Per primer cop, aquestes peces no sorgeixen directament de la lectura sinó que moltes d’elles són recuperades o retreballades a partir d’obres d’altres projectes, desbordant, la idea i la representació, al subjecte. En la major part de les obres s’estableix un diàleg a partir del díptic, ja siguin fulles confrontades d’un llibre, ja siguin dos imatges separades per un espai. Diàleg de contradiccions i dubtes.

Les arcs-en-ciel du noir