img
Que tenen en comú Hugo, Conrad, Lawrence, Buchner o Shmeliov? Una visió podria ser “l’expressió de soledat  a través del paisatge”. El paisatge monumental, la muntanya o el mar, accentuen la solitud de l’home. En obres com “Lenz” o “el Sol dels morts”, trobem les arrels i les entranyes d’aquesta exposició. Les obres no intenten il.lustrar el llibre, sinó només representar l’emoció i la reflexió a que ens porten certs textos.

Al projecte “Incertum”, font primera d’aquesta exposició, l’obra volia crear un espai dual, on la presència d’una realitat amenaçava la presència de l’altra, i aquesta només tornava a ser real per a nosaltres quan desapareixia l’altra. Veure és paradoxal. Només allò que contemplem pren realitat. En aquesta exposició, no es pot dir que el llibre és una excusa, però sí el generador d’una altra realitat que forma part d’un mateix, però de la que el dia a dia et distreu i t’aparta; naufragi de la quotidianitat, recerca d’un ideal.

Quinze obres per a cinc llibres: estudi, desenvolupament i explosió. Aquest esquema podria definir la vessant més formal de l’exposició. Més enllà, el propi descobriment.

Blau i buit.
Profunda quietud del bosc primitiu.
El carceller, el mar, el vigilava.
Només espai, humit i crepuscular espai banyat pel mar! Aquell era el pa de la seva ànima.
Quan la gent s’apropa a la naturalesa tot són misteris divins.

I el millor de tot ... El gran silenci.
 
Anna Comellas
Des de la foscor del somni